Megui Cabrera - Radiofonic@

Si no em trobeu, busqueu-me (busqueu-nos) a les muntanyes de Madeira.

Parlant de Mark Anthony... El ritme va fer que oblidés immortalitzar el moment de la seva aparició a l'escena amb el meu mòbil. Però vaig trobar les forces necessàries per fer una foto d'una imatge insòlita.

La nit del concert de l'Anthony al Palau Sant Jordi, la selecció espanyola va guanyar el partit que els va deificar... I els organitzadors van decidir retransmetre'l en les pantalles gegants que estaven reservades per la "face" del puertorriqueny. El cas és que a mi no m'agrada gaire el futbol, sóc més de ioga...

Total, vaig pagar unes entrades per veure un partit que no m'interessava en excés i vaig haver d'esperar al final del mateix per tal que comencés a cantar el rei comercial de la salsa actual. És prou pintoresc! Fins i tot ho vaig trobar poc respectuós pels qui no som uns fervents seguidors de la selecció. De fet, si hagués preferit el partit, no hauria comprat les entrades pel concert... En fi, una mica de pranayama i se'm passa!

Però el concert va ser un deliri!

No és cap secret que m’encanta la rumba cubana. Però la genuïna. La que destil·la l’aire havaner més festiu i deshinibit. La dels cubans de dintre i la que m’han ensenyat a gaudir els de fora. Els qui han marxat buscant la llibertat i mantenen i comparteixen les seves arrels culturals, d’alguna forma tan propera a les nostres.

Pensava que la Glòria ens en regalaria alguna mica d’aquella Cuba que enyora a discos com ara "Mi Tierra" o a cançons com ara "Cuba Libre", però la Gloria Estefan és el Miami dels Estats Units. Ella no juga al dòmino.

Ara, vaig passar una molt bona estona ballant velles cançons dels 80 i els 90 i emocionant-me amb "Tu Fotografia" o "Con los años que me quedan".

Aviam quan torna el Mark Anthony... O si ve la Charanga Habanera? O si no, els anem a buscar!

Envia sms amb el mòbil...

Juan Luis Guerra ha visitat Barcelona amb els 4.40 i companyia. Feia aquesta foto ara fa una setmana al Palau Sant Jordi. Continua essent un dels cantautors que més feliç em fa als concerts. Digueu-me fricky, però ni la Salseta... Bé, potser s'hi acosta...

La millor recomanació que us puc fer si us dediqueu al món de la comunicació, o la veu és la vostra eina de treball, és visitar el web:

www.tallerdevoz.com

Un projecte que em té ben fascinada. Tan de bo us agradi!

Aquest estiu, no ha faltat la música... Què seria de la meva vida sense ella? L’increïble és que darrerament he viscut concerts que pensava que no viuria mai, en directe...

Per exemple, qui m’hauria dit que Gilberto Santarosa actuaria a Barcelona? Al Palau de la Música Catalana? I amb el Moncho com a convidat? Quin moment amb el gitano del bolero...

Va sobrar l’eufòria d’algunes fans que van pujar a l’escenari i van faltar algunes de les meves cançons preferides... Però ens va ensenyar "Como se olvida"!

... I del Jordi, del sogre, de la sogra, el meu germà, la meva cunyada, meu... Què gran s'ha fet en només unes setmanes!

L’Ajuntament de Santa Susanna va tenir la genial idea de contractar els nois d’Hotel Cochambre per la seva festa major. Si encara no els heu vist i voleu riure una bona estona, abans, durant i després de les cançons, busqueu on actuen!

És un número tan espectacular, que val la pena veure'l. Me l'han enviat i no he dubtat a compartir-lo. Que el disfrutis!

Així es veia la foguera de l'Estartit des del passeig de mar a la mitjanit de Sant Joan. Una nit de renovació on fer neteja per dintre i per fora. Ja et vas desfer al menys d'un objecte?

"Les dones han assolit molts drets, però encara no tenen dret a engreixar, a ser lletges o a envellir". Avui he escoltat aquestes declaracions de l’autor del llibre "13,99€", el creatiu i novelista Frédéric Beigbeder. Té nou llibre i suggereix l’assumpte.

Aquí va la reflexió del dia, tant pels homes, com per les mateixes dones.

Sentiu-vos bé amb allò que sou! I amb com sou! Únics, úniques.

¿Escuchando al fármaco o al paciente?

Durante las últimas décadas han aumentado tanto el número de personas aquejadas de trastornos mentales como el número de terapias farmacológicas, psicológicas y de otra índole para su tratamiento. ¿Nos encontramos ante una nueva epidemia debida a nuestro estilo de vida actual o existen otras razones que explican el aparente deterioro de nuestra salud mental?
En este libro, dos investigadores y profesores universitarios, expertos en Psicofarmacología y Psicología clínica, proponen y justifican con todo rigor una provocativa, y seguramente polémica, teoría acerca de la invención de distintas categorías de trastornos mentales. La creación y propagación de éstas últimas tiene mucho que ver con los intereses comerciales de la industria farmacéutica y con la complacencia de profesionales y pacientes. Los

Los que saben no hablan
Los que hablan no saben

Mantén la boca cerrada
Controla tus sentidos
Modera tu temperamento
Simplifica tus problemas
Disimula tu fulgor
Hazte uno con el polvo de la tierra
Esa es la unión fundamental

El que ha alcanzado este estado
Se preocupa poco de si tiene amigos o enemigos
De lo bueno y de lo malo, de la gloria y la deshonra
Por tanto, ese es el estado más elevado del hombre

Tao Te King 56
La palabra y el Tao, Mario Conde, p. 169, Editorial Nous, Córdoba, 2008

Gracias por hacer que esté a punto de llegar a las 3.000 visitas en mi página web. Jamás habría pensado llegar a esta cifra con una web profesional que creía que sólo visitarían unos pocos colegas de trabajo. Gracias por interesarte por parte de mi trabajo! Moltes gràcies...

www.meguicabrera.com

El periodisme del futur, en bona part, serà el fet pels ciutadans anònims. I sense més ànim de lucre que tenir una vida saludable i justa. Perquè el periodisme no és servitud. S’agraixen punts de vista com aquests...

http://montcadaconfidencial.blogspot.com/

Agradarà més o menys. Però és lliure.

No és un gremling... És un cocker amb 1 meset de vida... L’Argos! I ja són la mar d’amics amb el Delfos...

He tingut la sort de poder anar al concert que la Wah! feia aquest mes de maig a Barcelona. Ella és una consagrada bhakti yogui. Amb el seu grup, la Wah! converteix els mantres en actuals kirtans barrejats amb música reggea, pop i fins i tot dance. Un dels millors concerts als quals he assistit... Més a www.wahmusic.com.

Les imatges no són espectaculars... El mòbil no donava per més, però sí que es poden apreciar les bones vibracions.

Salut!