Indignada al tren

Sóc una freqüent usuària de transport públic. De fet, sóc una gran defensora del transport públic. En els darrers dies estic assistint al perfeccionament de les tècniques que utilitzen algunes persones per demanar almoina al tren. Si abans es demanava perquè un es trobava en la misèria, dormint al carrer, etc. o es venien clinex o es cantava una cançó, no fa pas gaire (i de fet encara es fa) es repartien papers explicant el mateix. És a dir, una complicada situació familiar per entendrir el cor i aconseguir diners per unes finalitats que només coneixen aquests recaptadors de diners (no dubto de la necessitat de molts d’ells). En tot cas, ara l’estratègia va més enllà. I esgarrifa.

Es mostren llistes de signatures en favor d’una nena que viu a Yugoslavia, que té leucèmia i que només pot venir aquí per a què l’operin si es donen 2€, 3€, 10€ o els que vulguis. I això t’ho demana un suposat germà que no troba feina i que té més salut que jo i, per suposat, molta més cara. Després de recomanar-li que anés a una associació de càncer a demanar ajuda o que anés a serveis socials del poble on visquès, em va dir que no i va marxar. L’he vist dues vegades més al tren i porta una gorra de marca esportiva bàsicament cara. Això referma el que em va dir una senyora que també viatjava al mateix vagó: "Todo es mentira. Lo escuché el otro día en la radio".

Ah! Se m’oblidava que la darrera presa de pél van ser dos nens amb edat d’estar a l’escola a les 11.30h del matí. Demanaven diners també amb llistes de signatures per la creació de l’Associació Internacional de Sords Muds. Ells no parlaven clar. Representava que eren sords muds. Però la meva curiositat va anar més enllà i vaig estar fixant-me a quina estació baixarien. Masnou. Vaig somriure satisfeta després de no donar-los calers i veure com parlaven entre ells ja a l'andana.

És que les màfies o els caps d’aquestes persones que demanen no poden esmolar les eines per una altra cosa que no sigui enganyar per un fi inexistent? És immoral demanar pel cáncer, per la leucèmia... Tan de bo cap d'aquestes persones no hagi de conèixer cap malaltia que se li assembli. I tan de bo deixin de riure de la gent que actua de bona fe.