Una de les darreres tendències en el món d'internet és penjar notes ràpides, espontànies i molt personals mitjançant el que s'anomena una bitàcora (blog, pels anglosaxons). En poques paraules, això que visiteu ara és un blog, un format que s'assembla a aquells vells diaris d'adolescent en el qual s'explicaven totes aquelles coses que et causaven interés. Aquesta és la meva. De vegades, els temes són d'adolescent. De vegades, intenten ser d'adult.
Benvinguts i benvingudes a un tros quotidià de mi mateixa, del que sóc, del que faig i del que m'agradaria fer.
En el meu temps de feina, penso en periodisme i publicitat. En el meu temps de lleure, penso en salsa cubana, teràpies curatives alternatives, cinema d'autor, el preu dels pisos, la guitarra acústica que mai m'he comprat, la fascinant teoria de la relativitat i (especialment) en el meu Ninu. 
Només s'ha de desitjar amb moltes forces...