Una altra de poemes...

Ara fa uns quants anys, una professora de l'institut va recitar això a una classe de literatura.

Ojos claros, serenos,
si de un dulce mirar sois alabados
por qué si me miráis, miráis airados,
si cuanto más bondadosos
más bellos parecéis a aquél que os mira.
No me mireis con ira
porque no parezcáis menos hermosos.
Ojos claros, serenos,
ya que asi me miráis,
Miradme al menos.

Des llavors, crec que és el poema d'amor més bell que mai s'hagi escrit. L'autor és anònim.