Avui haurien fet sis anys plegats. El destí i la deixadesa d’ell no han volgut sumar sis anys junts en les seves biografies. Ja no són el que eren, ni tampoc ja no són com eren. Ella ha crescut i ell encara pensarà en les seves il·lusions i espectatives. Però com passa amb tot en la vida, res és per sempre i va ser macu i enriquidor mentre va durar. Res és etern. Per tant, a esperar que la vida porti nous capítols per a escriure, compartir, disfrutar i (de vegades, com ara) patir. De totes formes, no cal esperar gaire, perquè el primer capítol comença aquí i ara. Et desitjo el millor guapa! T’estimo molt amiga meva. I no cal que et digui que estic amb tu.
0 comentarios