Blogia

Megui Cabrera - Radiofonic@

La meva bitàcora, el meu blog

La meva bitàcora, el meu blog

Una de les darreres tendències en el món d'internet és penjar notes ràpides, espontànies i molt personals mitjançant el que s'anomena una bitàcora (blog, pels anglosaxons). En poques paraules, això que visiteu ara és un blog, un format que s'assembla a aquells vells diaris d'adolescent en el qual s'explicaven totes aquelles coses que et causaven interés. Aquesta és la meva. De vegades, els temes són d'adolescent. De vegades, intenten ser d'adult.
Benvinguts i benvingudes a un tros quotidià de mi mateixa, del que sóc, del que faig i del que m'agradaria fer.

Un pensament perdut a mitjanit

Que les musses de la inspiració que ronden pel fet comunicatiu, t'acompanyin tant aquesta com la resta de nits en les teves obres. Deixa'm ser la teva mussa fins que la llum de la lluna s'apagui. Deixa'm fer petjades a una cantonada del teu camí. Deixa'm que et parli i que t'escoli i, sobretot, deixa que t'estimi com avui.

Pel meu Ninu, en una nit desvetllada i compartida...

Fora estrés!

Fora estrés!

En el meu temps de feina, penso en periodisme i publicitat. En el meu temps de lleure, penso en salsa cubana, teràpies curatives alternatives, cinema d'autor, el preu dels pisos, la guitarra acústica que mai m'he comprat, la fascinant teoria de la relativitat i (especialment) en el meu Ninu.
El més meravellós de tot és que encara em queda prou espai en el disc dur per seguir omplenant-lo cada dia de més (espero que bones) notícies.

Recomanada!

Un lloc on reflexionar sobre aspectes de la nostra societat i on llegir fonamentades reflexions. Aquesta és una pàgina web pensada i realitzada pel sociòleg Jordi Sanz Porras.

www.sociologica.com

Una nova forma de fer periodisme

Una bitàcora, weblog o blog és un sistema de publicació a Internet ràpid i senzill. A més, permet publicar articles de tota mena perquè tots els internautes en gaudeixin d'ells. També se'ls anomena blogpocket, mini-d o e-cuaderno.
Hi ha diferents col·lectius que utilitzen els blogs per diverses raons. D'entrada, els periodistes els usen com si fos un altre mitjà de comunicació. Pel que fa als professionals de diversos camps, aquests els usen per tal de compartir coneixements i per a què la resta de la seva comunitat comenti les seves opinions. Si parlem de webmasters, ells l'utilitzen com un afegitó a les seves webs per a publicar notícies. I pels particulars, és un diari personal d'accés públic amb el qual es poden compartir afeccions amb persones que tinguin les mateixes inquietuts, així com un mitjà d'opinió lliure i accessible.
Només a mitjans de 2003, la xarxa acollia uns 5.000 weblogs o bitàcoras escrites en castellà.

Un somni?

Un somni?

Només s'ha de desitjar amb moltes forces...