Delfos, segona part

Encara que tingui pinta de macarra, de vegades és com un angelet...

Delfos

En Delfos és el meu company de pis. Davant una imatge com aquesta sobren les paraules...

Concert d'Any Nou

Un dels somnis de moltes persones és assistir al Concert d'Any Nou a Viena. En realitat, només coneixem xifres milionàries de les entrades a l'acte. No és tan car com sembla! Les entrades valen entre 150€ i els 550€. El recomanable és fer una sol·licitud amb prou temps d'antel·lació. El dia 23 de desembre de cada any es fa un sorteig i, de les prop de 30.000 sol·licituds, se'n trien unes 3.000. I d'aquests se'n fa la darrera selecció. El que encareix el preu final de l'entrada és la revenda, especialment realitzada pels membres de l'Associació de l'Orquestra Filharmònica de Viena. Ells tenen preferència en la concessió de tiquets.
A Viena, a part d'escoltar les joies musicals d'Strauss, podeu visitar el Museu de la Sisí Emperadriu i la Casa de la Música, un espai on experimentar amb la música mitjançant les noves tecnologies.

Informació com a consumidor?

El 85% dels ciutadans no tenen prou informació sobre els seus drets com a consumidor i més de la meitat de nosaltres no sabem com actuar en cas de tenir alguna reclamació. Sembla difícil que puguem estar tan poc informats tenint en compte que cada trimestres els espanyols ens gastem uns 5.000€ en despesses diverses.
En aquest sentit, el Departament de Comerç, Turisme i Consum aconsella dirigir-se a les oficines de consum que té cada ajuntament a la nostra disposició per tal de realitzar qualsevol consulta o iniciar els tràmits de qualsevol reclamació. Ara existeix la recentment creada Agència Catalana de Consum (amb presència a la xarxa).
A més, també poden assessorar-nos ajudar-nos a reclamar les associacions de consumidors. A moltes d'elles, has de ser soci per tal que t'ajudin a solucionar el teu problema en comprar algun producto. Se sustenten amb les quotes dels socis.

Sobre el dia de Tots Sants

Després de molts dies sense escriure -per culpa de l'estrés de la feina-, tinc la necessitat de reflexionar sobre el dia de Tots Sants. Suposo que tot va a époques i creences, a religions i educació, però realment cal construir cementiris per a demostrar a la resta de veïns que benerem els nostres morts? No és una qüestió més personal i individual?
El meu pare va morir ara fa dos anys. El millor record que puc tenir d'ell és el temps que em va regalar en vida. El seu amor, la seva paciència, el seu sentit de l'humor, la seva empenta i ràbia alhora, el seu perfeccionisme, la seva independència, el seu saber estar, el seu accent extremeny i la seva història, entre molts altres moments que m'han deixat els 20 anys que he passat al seu costat. Tant al meu germà com a mi ens va educar per tal que sabèssim viure en aquest món per nosaltres mateixos, de forma autònoma, amb els nostres coneixements, els nostres valors i el nostre cor. M'entristeix moltíssim plantar-me davant el seu nínxol i pensar que els cucs mengen les restes corporals d'algú que és energia i alegria.
No entenc la nostra beneració als morts d'una forma tan cruel, que fa sentir tan malament als vius del difunt. Però és temps de panallets i de portar flors al cementiri. Respecto l'opció de mares i àvies (generalment, són elles les que hi van). Però el màxim que em permet la meva força de voluntat és recuperar per ordinador els colors d'una fotografia descolorida que porta un any regnant el nínxol del meu pare. Ens cal realment tenir un tros d'espai on sabem del cert que hi resta un dels nostres? Un lloc on dirigir-te a ell? On resar-li? Jo crec que la seva ànima, energia de vida (o com se li vulgui dir) ja no està lligada a aquest cos. I no ho està des del moment de la seva mort. Estarà al més enllà? Serà un àngel per nosaltres? NO ho sé, però no s'ha quedat en aquell nínxol (malament rematat segons els comentaris que li havia sentit a dir al meu pare, com a bon paleta que era).
De totes totes, em sembla que la incineració permet que l'energia d'una persona torni a la natura on sempre ha estat i també permet que els seus familiars i amics el recordin mirant un bonic paisatge escollit per l'ésser estimat.
Em meu pare és alegria, no una caixa de fusta que amaga un negoci impressionant.
Te quiero mucho papa, sigue tu camino y busca tu luz... Hasta pronto.

Connexions a Internet

Pel que sembla el govern central està treballant en millorar les connexions a Internet. Ell estableix els límits de preus i capacitats que tindrà un país, tan per Telefònica com per la resta d’operadores privades que revenen el servei que compren a la primera companyia.
Amb això, la realitat és aquesta: Els nostres veïns francesos es connecten a 4Mbps, al preu de 24€, mentre que els usuaris més afortunats del nostre país es connecten a 512 Kbps, al preu de 45€.
La connexió a la xarxa hauria de ser universal per tothom i així ho estableixen diversos documents marc sobre telecomunicacions. A la xarxa i fora de la xarxa, encara hi ha dues Europes.
De fet, a zones de Ciutat Vella a Barcelona, hi ha qui (mitjançant connexió telefònica) entra a la xarxa a menys velocitat que es fa a les zones més desafavorides d’Àfrica, on accedeixen a Internet via satèl·lit.
És de sentit comú?

Investigació i desenvolupament a Espanya

En general, al nostre estat, desconeixem fins a tal punt la importància de la I+D que deixem que els nostres investigadors marxin a altres països a treballar. Alguns exemples ben clars. El darrer premi príncep d’Astúries, en Joan Massagué, és un investigador català que porta vint anys vivint i treballant als Estats Units. Des de Nova York, centra els seus estudis en la lluita contra el càncer.
També existeix el cas de l’alacantina Núria Oliver. Ella té 33 anys i treballa a Washintong al Departament d’Investigació de Microsoft. Segons expliquen els investigadors, fora d’Espanya troben els medis per tal d’investigar en els seus àmbits respectius.
Al nostre estat, mentrestant, coneixem el cas d’una investigadora de 40 anys amb una trajectòria brillant. Es vol mantenir en l’anonimat. Ha publicat en les revistes europees de més prestigi i treballa al Consejo Superior de Investigaciones Científicas i té un contracte en pràctiques.
Des del DURSI diuen que es comprometen a millorar el període de formació dels doctorats i animen els doctorants a treballar al sector privat, encara que les empreses no tinguin tot el prestigi que caldria. Als Estats Units (una icona en el món de la investigació), el percentatge d’investigadors ocupats en el sector públic és d’un 30%, mentre que els que treballen al sector privat són un 70% del total. A Catalunya es dóna la situació inversa. El 30% d’ells treballa al sector privat mentre que el 70% ho fa en el sector públic, segons el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació.

Abandonament d'animals

En acabar aquest any 2004, s’hauran abandonat 100.000 gossos, segons la Fundació Affinity. Pel que fa a la xifra de gats, la institució assegura que és gairebé impossible estimar quants animals corren pel carrer sense una casa on anar.
Molts animals regalats al Nadal són abandonats a l’estiu següent. I ho passen pitjor els animals que no són de raça. Aquests són els primers que s’adopten a les protectores.
No cal dir que l’esperança de vida d’un gat que viu a una casa és d’uns 15 anys, mentre que el que viu al carrer no compleix més de 2 anys.
Hi ha associacions com ara la Lliga per la Protecció d’Animals i Plantes que, mitjançant l’ajuda dels socis, mantenen els animals que finalment seran adoptats. Aquesta n’és una però hi ha moltes altres que es poden trobar per Internet.
En aquest sentit, adoptar és gratuït. En el moment de portar l’animal a casa, està desparassitat i vacunat i el seu estat de salut és òptim.
Avui les multes per gossos abandonats van dels 400€ als 1.000€.
En resum, més consciència, més sentit comú i menys abandonaments.

Tabaquisme

Havent-se demostrat que fumar és perjudicial per la salut, per què no s’il·legalitza? Segons Fumadors per la Tolerància, una de les enquestes més recents que tenien demostrava que de cada 100 pessetes que costava un paquet de tabac, 75 pessetes eren d’impostos. Amb tot, el govern no es manifesta i Altadis, l’actual Tabacalera, diu que respecta la legislació aprovada pel govern.
Al 2005, estarà prohibit fumar a la feina. De totes maneres, s’haurà d’actuar amb serietat perquè segons un estudi de l’Organització de Consumidors i Usuaris, realitzat a 12 ciutats espanyoles, el 75% dels espais “lliures de fum” incompleixen la legislació actual.
Segons l’Organització Mundial de la Salut, la despesa diària en tabac a Espanya ascendeix a prop de 25 milions d’eurus. Cada segon es compra tabac al nostre estat per valor de 300€.

Reciclatge

El 90% dels productes que consumim tant a les nostres llars com a les empreses són reciclables. Perquè no tenim totes les facilitats per tal de fer-ho? Molts veïns es queixen de no tenir prou a prop de casa els contenidors necessaris per tal de realitzar la separació de les escombraries i reciclar posteriorment la brossa. Altres veïns que reciclen per ells mateixos la matèria orgànica per abonar els seus camps demanen una reducció de la seva factura anual d’escombraries.
Les llars catalanes reciclen en un 25% i les empreses en un 75%. I moltes d’aquestes empreses eliminen els seus residus o reciclen les seves deixalles fora de Catalunya perquè els resulta més econòmic. És de sentit comú si aquí tenim prou instal·lacions per fer-ho? Qui hauria d’ajudar a que això no passes i es donés feina a les plantes de reciclatge catalanes? Qui hauria de facilitar el reciclatge?

Dones treballadores i mares

Les darreres enquestes demostren que el 71% de les dones tenen menys fills dels que voldrien al nostre estat. Tenim una mitjana d’1’7 fills. La causa? Segons Comissions Obreres, la por a perdre la feina. Algunes mares les fan fora amb el pretext que redueixen la seva productivitat o amb que s’acaba el seu contracte (generalment, temporal) i posen problemes quan es demana el període de maternitat (no per fer-lo, perquè és un dret, sinó després quan es torna a la feina).
Mentre que la Patronal Catalana nega que es donin aquestes situacions de comiats improcedents, a Comissions Obreres insisteixen a dir que no es denuncien tots els casos que caldria per por a represàlies.
Amb tot, estem en clar desavantatge amb altres països com ara Suècia. Allà el permís de maternitat és de 18 mesos (aquí és de 16 setmanes). Allà 4 de cada 10 contractes són de mitja jornada, amb la qual cosa és més fàcil compaginar la vida professional amb la familiar (Espanya és un dels països amb menys contractes a temps parcial de la Unió Europea).
El nostre estat necessita que creixi l’índex de natalitat però la situació (particularment, per les dones) no és gens fàcil.

Una web en català

Aquí teniu una interesant web on buscar tot allò que us interessi a Catalunya. Fins i tot, us ofereix la possibilitat de penjar la vostra pàgina web! Visiteu-la clicant la icona.

Agències de Viatges

Darrerament les agències de viatges estan detectant un curiós fenomen. Alguns clients s'hi dirigeixen per tal de contractar una oferta d'un vol o d'un paquet de vacances d'internet. L'argument que esgrimeixen els directius de les agències és que no hi ha prou confiança en el fet de realitzar compres per internet. A més, ofereixen altres elements positius com ara que l'empresa assessora el client amb una comparativa de preus sobre el producte que busca i, si finalment accedeix a adquirir el viatge d'internet, la pròpia agència paga amb la seva targeta d'empresa el producte contractat i tramita els possibles imprevistos de l'usuari.
En tot cas, no cal anar a una agència de viatges per tal de comprar per internet de forma segura. Segons el president de l'Associació d'Usuaris d'Internet, Miguel Pérez, no han aparegut més queixes en viatges contractats a Internet que en viatges contractats a una agència de viatges.
Només cal tenir diverses qüestions en compte per tal d'evitar ensurts de darrera hora adquirint algun producte turístic (i qualsevol altre) a la xarxa. Primer, en fer una compra online hem de saber dades de l'empresa amb la qual tractem (adreça, telèfon) per poder contactar, en cas que sigui necessari. És recomanable també que l'empresa on fem la compra no sigui estrangera per evitar possibles fraus. D'altra banda, cal que durant la gestió d'internet la compra sigui segura. Això significa que a peu de pàgina ha d'aparèixer un candau i que en l'encapçalament de l'adreça web ha de posar "https". I en acabat, només hem de contestar preguntes a l'empresa online que siguin estrictament necessàries per la nostra gestió. Posem per cas, mai revelem dades sobre el nostre sou.
De totes maneres, en el moment que apareix un problema a un viatge, en un vol d'avió per exemple (que surt més tard), un pot reclamar a la mateixa companyia, a l'aeroport i a AENA (que gestiona els vols a l'Estat), com recomanen des de l'Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC).
En definitiva, una persona té les dues opcions per viatjar online. El que ha de saber és que no té perquè tenir problemes ni en un cas ni en l'altre (per internet o per agència) si segueix els consells comentats.

Massatge Xampi

Aquest és un massatge d'origen hindú que les àvies feien a les nenes per a equilibrar els seus xacres, per a embellir el seu cabell i per a què el fessin als seus marits. Procedeix de l'anomenada en castellà "medicina ayurvédica". Avui a Occident és una valuosa forma de combatre l'estrés.
El Massatge Xampi actua sobre el cap, el coll i l'esquena. El qui el rep ha de portar roba de cotó (per tal que la fibra no interfereixi en el treball energètic) i estar assegut (per facilitar les fregues).
Pel que fa al terapèuta ha de tenir en compte les diverses fases del Massatge Xampi. Primer, realitza un contacte subtil al cap, després pressió a l'esquena, seguida de fricció a les cervicals fins acabar a la nuca. També s'apliquen massatges als cantons del coll i una suau frega digital a la part superior del cap. Tot això molt lentament i intentant equilibrar la nostra part física i la més energètica.
Com a curiositat, la paraula "xampú" prové del massatge xampi. També les fregues que ens fem al cap en rentar-nos-el ve del mateix coneixement hindú. Aquests elements s'introduïen en la nostra cultura amb el té i les espècies que van portar els anglesos de la Índia.
Per a més informació podeu llegir el llibre "Masaje Champi, el gran libro del masaje indio en la cabeza", Juan José Plasencia, Ed. Oceano Group, 2003, ISBN 84-7556-280-9, o bé us podeu dirigir al Centre Kinetena de Barcelona (Telf/Fax: [phone]) per tal de realitzar classes o preguntar a quins centres podeu rebre un massatge.

Coses de nens (i nenes, per suposat)

És increïble com creixen i s'expandeixen les cèl·lules del cos humà durant la infantesa. El 21 de maig d'enguany naixia la meva neboda, la Meritxell. A punt de cumplir quatre mesos, és la nineta dels ulls de mitja família. Si fa unes setmanes es pasava els dies dormint... Bueno, omín... Preciosa! Ai, aquest instint maternal que es desperta...

Promocionar el teu blog

Si cliqueu al link que es mostra a continuació podreu intentar inscriure la vostra bitàcora a Bitacoras.com. Allà hi ha un munt de diaris personals afegits de diferents internautes. La millor forma de promocionar el teu blog és entre els companys internautes.

La teva web als principals buscadors

No sé si deu ser infal·lible, però jo he provat aquesta pàgina web per afegir la meva pàgina web als principals buscadors de la xarxa. Si us funciona, feu-m'ho saber. Si teniu alguna forma millor (més eficaç) per penjar les vostres pàgines a internet (de forma gratuïta), comuniqueu-ho!

Una web de comunicació

Tots els aspectes més actuals del periodisme i la comunicació es troben a la web de Portal Comunicació. Mentre acabava la carrera, aquesta pàgina estava naixent. Avui és un punt de referència per a molts.

HBN

El meu xicot s'acaba de donar un cop amb la llitera de matrimoni que acaba de comprar (te mueres de la risa con él, és un encant). Teníem pensat anar al HBN de Barcelona, un local que està a la zona del port on cada diumenge pots ballar salsa amb música en directe. Segurament avui no anem definitivament (el meu Ninu està poxot -como el tiempo- i jo m'he aixecat a les 5h del matí per anar a la ràdio). En tot cas, aquestes són les coordenades pels qui es vulguin acostar. Música, mooolta salsa i un trosset de Cuba a la ciutat. Moooolt recomanable...

http://www.habanabarcelona.com/

Pel meu oncle

Ara fa una estona acabo de rebre un mail del meu oncle Joaquin (l'oncle) felicitant-me pel meu blog. M'ha fet moltíssima il·lusió, no pel fet que m'hagi dit que estava bé (que és molt millorable), sinó per l'interés que mostra per totsels projectes vitals que inicio. Pels qui no el conegueu, us puc dir que és un gran professional del món de les teràpies alternatives i una gran persona, coherent amb ella mateixa i amant dels seus amors (des de la seva feina fins als seus nebots, d'entre les quals tinc l'immens plaer de formar-hi part). Potser mai li he dit i potser mai li diré, però en els moments més difícils que he viscut fins ara ha estat el meu guia espiritual més constant i amable.
Te quiero mucho tío. Este es mi blog y estás en tu casa, así que te invito a reñirme por estas cosas que digo en público...
Por cierto, gracias por contarme la existencia de los blogs...

Un besito!