Investigació i desenvolupament a Espanya

En general, al nostre estat, desconeixem fins a tal punt la importància de la I+D que deixem que els nostres investigadors marxin a altres països a treballar. Alguns exemples ben clars. El darrer premi príncep d’Astúries, en Joan Massagué, és un investigador català que porta vint anys vivint i treballant als Estats Units. Des de Nova York, centra els seus estudis en la lluita contra el càncer.
També existeix el cas de l’alacantina Núria Oliver. Ella té 33 anys i treballa a Washintong al Departament d’Investigació de Microsoft. Segons expliquen els investigadors, fora d’Espanya troben els medis per tal d’investigar en els seus àmbits respectius.
Al nostre estat, mentrestant, coneixem el cas d’una investigadora de 40 anys amb una trajectòria brillant. Es vol mantenir en l’anonimat. Ha publicat en les revistes europees de més prestigi i treballa al Consejo Superior de Investigaciones Científicas i té un contracte en pràctiques.
Des del DURSI diuen que es comprometen a millorar el període de formació dels doctorats i animen els doctorants a treballar al sector privat, encara que les empreses no tinguin tot el prestigi que caldria. Als Estats Units (una icona en el món de la investigació), el percentatge d’investigadors ocupats en el sector públic és d’un 30%, mentre que els que treballen al sector privat són un 70% del total. A Catalunya es dóna la situació inversa. El 30% d’ells treballa al sector privat mentre que el 70% ho fa en el sector públic, segons el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació.