Notícies Curioses

La invención de trastornos mentales

¿Escuchando al fármaco o al paciente?

Durante las últimas décadas han aumentado tanto el número de personas aquejadas de trastornos mentales como el número de terapias farmacológicas, psicológicas y de otra índole para su tratamiento. ¿Nos encontramos ante una nueva epidemia debida a nuestro estilo de vida actual o existen otras razones que explican el aparente deterioro de nuestra salud mental?
En este libro, dos investigadores y profesores universitarios, expertos en Psicofarmacología y Psicología clínica, proponen y justifican con todo rigor una provocativa, y seguramente polémica, teoría acerca de la invención de distintas categorías de trastornos mentales. La creación y propagación de éstas últimas tiene mucho que ver con los intereses comerciales de la industria farmacéutica y con la complacencia de profesionales y pacientes. Los autores han investigado a fondo la evidencia científica acerca de la naturaleza de los trastornos mentales y de sus tratamientos. La conclusión del análisis realizado pone de manifiesto que considerar los trastornos mentales como enfermedades es sencillamente una falacia. Frente al modelo rígido de «enfermedad mental», los autores proponen una visión más abierta de tipo contextual, centrada en las circunstancias personales, en la que se escucha a las personas en vez de a los fármacos.

Héctor González Pardo y Marino Pérez Álvarez són professors que han publicat aquest llibre a Alianza Editorial.

Delfos, segona part

Encara que tingui pinta de macarra, de vegades és com un angelet...

Connexions a Internet

Pel que sembla el govern central està treballant en millorar les connexions a Internet. Ell estableix els límits de preus i capacitats que tindrà un país, tan per Telefònica com per la resta d’operadores privades que revenen el servei que compren a la primera companyia.
Amb això, la realitat és aquesta: Els nostres veïns francesos es connecten a 4Mbps, al preu de 24€, mentre que els usuaris més afortunats del nostre país es connecten a 512 Kbps, al preu de 45€.
La connexió a la xarxa hauria de ser universal per tothom i així ho estableixen diversos documents marc sobre telecomunicacions. A la xarxa i fora de la xarxa, encara hi ha dues Europes.
De fet, a zones de Ciutat Vella a Barcelona, hi ha qui (mitjançant connexió telefònica) entra a la xarxa a menys velocitat que es fa a les zones més desafavorides d’Àfrica, on accedeixen a Internet via satèl·lit.
És de sentit comú?

Investigació i desenvolupament a Espanya

En general, al nostre estat, desconeixem fins a tal punt la importància de la I+D que deixem que els nostres investigadors marxin a altres països a treballar. Alguns exemples ben clars. El darrer premi príncep d’Astúries, en Joan Massagué, és un investigador català que porta vint anys vivint i treballant als Estats Units. Des de Nova York, centra els seus estudis en la lluita contra el càncer.
També existeix el cas de l’alacantina Núria Oliver. Ella té 33 anys i treballa a Washintong al Departament d’Investigació de Microsoft. Segons expliquen els investigadors, fora d’Espanya troben els medis per tal d’investigar en els seus àmbits respectius.
Al nostre estat, mentrestant, coneixem el cas d’una investigadora de 40 anys amb una trajectòria brillant. Es vol mantenir en l’anonimat. Ha publicat en les revistes europees de més prestigi i treballa al Consejo Superior de Investigaciones Científicas i té un contracte en pràctiques.
Des del DURSI diuen que es comprometen a millorar el període de formació dels doctorats i animen els doctorants a treballar al sector privat, encara que les empreses no tinguin tot el prestigi que caldria. Als Estats Units (una icona en el món de la investigació), el percentatge d’investigadors ocupats en el sector públic és d’un 30%, mentre que els que treballen al sector privat són un 70% del total. A Catalunya es dóna la situació inversa. El 30% d’ells treballa al sector privat mentre que el 70% ho fa en el sector públic, segons el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació.

Abandonament d'animals

En acabar aquest any 2004, s’hauran abandonat 100.000 gossos, segons la Fundació Affinity. Pel que fa a la xifra de gats, la institució assegura que és gairebé impossible estimar quants animals corren pel carrer sense una casa on anar.
Molts animals regalats al Nadal són abandonats a l’estiu següent. I ho passen pitjor els animals que no són de raça. Aquests són els primers que s’adopten a les protectores.
No cal dir que l’esperança de vida d’un gat que viu a una casa és d’uns 15 anys, mentre que el que viu al carrer no compleix més de 2 anys.
Hi ha associacions com ara la Lliga per la Protecció d’Animals i Plantes que, mitjançant l’ajuda dels socis, mantenen els animals que finalment seran adoptats. Aquesta n’és una però hi ha moltes altres que es poden trobar per Internet.
En aquest sentit, adoptar és gratuït. En el moment de portar l’animal a casa, està desparassitat i vacunat i el seu estat de salut és òptim.
Avui les multes per gossos abandonats van dels 400€ als 1.000€.
En resum, més consciència, més sentit comú i menys abandonaments.

Tabaquisme

Havent-se demostrat que fumar és perjudicial per la salut, per què no s’il·legalitza? Segons Fumadors per la Tolerància, una de les enquestes més recents que tenien demostrava que de cada 100 pessetes que costava un paquet de tabac, 75 pessetes eren d’impostos. Amb tot, el govern no es manifesta i Altadis, l’actual Tabacalera, diu que respecta la legislació aprovada pel govern.
Al 2005, estarà prohibit fumar a la feina. De totes maneres, s’haurà d’actuar amb serietat perquè segons un estudi de l’Organització de Consumidors i Usuaris, realitzat a 12 ciutats espanyoles, el 75% dels espais “lliures de fum” incompleixen la legislació actual.
Segons l’Organització Mundial de la Salut, la despesa diària en tabac a Espanya ascendeix a prop de 25 milions d’eurus. Cada segon es compra tabac al nostre estat per valor de 300€.

Reciclatge

El 90% dels productes que consumim tant a les nostres llars com a les empreses són reciclables. Perquè no tenim totes les facilitats per tal de fer-ho? Molts veïns es queixen de no tenir prou a prop de casa els contenidors necessaris per tal de realitzar la separació de les escombraries i reciclar posteriorment la brossa. Altres veïns que reciclen per ells mateixos la matèria orgànica per abonar els seus camps demanen una reducció de la seva factura anual d’escombraries.
Les llars catalanes reciclen en un 25% i les empreses en un 75%. I moltes d’aquestes empreses eliminen els seus residus o reciclen les seves deixalles fora de Catalunya perquè els resulta més econòmic. És de sentit comú si aquí tenim prou instal·lacions per fer-ho? Qui hauria d’ajudar a que això no passes i es donés feina a les plantes de reciclatge catalanes? Qui hauria de facilitar el reciclatge?

Dones treballadores i mares

Les darreres enquestes demostren que el 71% de les dones tenen menys fills dels que voldrien al nostre estat. Tenim una mitjana d’1’7 fills. La causa? Segons Comissions Obreres, la por a perdre la feina. Algunes mares les fan fora amb el pretext que redueixen la seva productivitat o amb que s’acaba el seu contracte (generalment, temporal) i posen problemes quan es demana el període de maternitat (no per fer-lo, perquè és un dret, sinó després quan es torna a la feina).
Mentre que la Patronal Catalana nega que es donin aquestes situacions de comiats improcedents, a Comissions Obreres insisteixen a dir que no es denuncien tots els casos que caldria per por a represàlies.
Amb tot, estem en clar desavantatge amb altres països com ara Suècia. Allà el permís de maternitat és de 18 mesos (aquí és de 16 setmanes). Allà 4 de cada 10 contractes són de mitja jornada, amb la qual cosa és més fàcil compaginar la vida professional amb la familiar (Espanya és un dels països amb menys contractes a temps parcial de la Unió Europea).
El nostre estat necessita que creixi l’índex de natalitat però la situació (particularment, per les dones) no és gens fàcil.

Agències de Viatges

Darrerament les agències de viatges estan detectant un curiós fenomen. Alguns clients s'hi dirigeixen per tal de contractar una oferta d'un vol o d'un paquet de vacances d'internet. L'argument que esgrimeixen els directius de les agències és que no hi ha prou confiança en el fet de realitzar compres per internet. A més, ofereixen altres elements positius com ara que l'empresa assessora el client amb una comparativa de preus sobre el producte que busca i, si finalment accedeix a adquirir el viatge d'internet, la pròpia agència paga amb la seva targeta d'empresa el producte contractat i tramita els possibles imprevistos de l'usuari.
En tot cas, no cal anar a una agència de viatges per tal de comprar per internet de forma segura. Segons el president de l'Associació d'Usuaris d'Internet, Miguel Pérez, no han aparegut més queixes en viatges contractats a Internet que en viatges contractats a una agència de viatges.
Només cal tenir diverses qüestions en compte per tal d'evitar ensurts de darrera hora adquirint algun producte turístic (i qualsevol altre) a la xarxa. Primer, en fer una compra online hem de saber dades de l'empresa amb la qual tractem (adreça, telèfon) per poder contactar, en cas que sigui necessari. És recomanable també que l'empresa on fem la compra no sigui estrangera per evitar possibles fraus. D'altra banda, cal que durant la gestió d'internet la compra sigui segura. Això significa que a peu de pàgina ha d'aparèixer un candau i que en l'encapçalament de l'adreça web ha de posar "https". I en acabat, només hem de contestar preguntes a l'empresa online que siguin estrictament necessàries per la nostra gestió. Posem per cas, mai revelem dades sobre el nostre sou.
De totes maneres, en el moment que apareix un problema a un viatge, en un vol d'avió per exemple (que surt més tard), un pot reclamar a la mateixa companyia, a l'aeroport i a AENA (que gestiona els vols a l'Estat), com recomanen des de l'Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC).
En definitiva, una persona té les dues opcions per viatjar online. El que ha de saber és que no té perquè tenir problemes ni en un cas ni en l'altre (per internet o per agència) si segueix els consells comentats.