Sí... Va ser un horror... Millorable... Com som eh?
El Festival de Sitges. Amenábar passejant pel carrer...
El poble perfecte. El cafè perfecte. I la companyia perfecta. Única.
La propera, irrepetible...
L'últim concert de Van Van va ser apoteòsic. La banda sona millor cada dia... Vam trobar a molt a faltar al Formell i l'aire condicionat... En ple juliol i ballant més que hauríem fet a la Habana, més que un concert semblava una sauna...
Salutacions a tots els moteros! I la meva solidaritat amb la causa que els uneix en manifestacions per fomentar la seguretat dels mateixos a la carretera. Perquè els conductors i els paquets arribin a casa sans i estalvis després d'un genial dia en carretera!
Per sort, en Delfos ja fa un parell d'anys que viu amb nosaltres. És un gat molt observador i independent, però també afectuós, atent, coordial, molt sensitiu i amb manies, com les de qualsevol ésser viu. Li agrada fer la migdiada al lavabo... Al "videt"... Què hi farem?
Una nit, un sopar, un nadal... Companys de Dial, M80, 40 Principals, Máxima Fm, Radiolé, la SER... Qué buenos chistes Pepito Grillo!!
Mai he cregut que Calella pogués ser lenveja de qualsevol altre poble (o ciutat com els agrada dir als polítics nadius...) fins que no vaig fer aquesta fotografia al passeig. Però dubto que, alguns dels qui farden de ciutat, tinguin la sensibilitat per valorar-la.
Menys edificacions i més natura a primera línia de mar!
A l’homenatge musical "Cuba le canta a Serrat" hi ha una versió descomunal del tema "Toca Madera". Chapó per Vania y Tata Güines!
Nada tienes que temer, al mal tiempo buena cara, la Constitución te ampara, la justicia te defiende, la policía te guarda, el sindicato te apoya, el sistema te respalda y los pajaritos cantan y las nubes se levantan.
Cruza los dedos, toca madera. No pases por debajo de esa escalera. Y evita el trece y al gato negro. No te levantes con el pie izquierdo.
Y métete en el bolsillo, envuelta en tu carta astral, una pata de conejo por si se quiebra un espejo o se derrama la sal.
Y vigila el horóscopo y el biorritmo. Ni se te ocurra vestirte de amarillo. Y si a pesar de todo la vida te cuelga el «no hay billetes» recuerda que pisar mierda trae buena suerte...
La Marta Tamarit és la millor professional de la veu que he conegut i amb la qual he tingut la sort de treballar puntualment. És actriu de doblatge: la veu de Megg Rian, Jodie Foster i Melanie Griffit (i alguna més). Aviat és dit... Té una tècnica de la qual aprendre i una experiència a estudiar per crèixer com a professional.
"El Tao de la Voz" és un llibre per a cantants, actors, locutors... La respiració és bàsica per desenvolupar la tasca dels qui utilitzen la veu en la seva feina o en la seva principal afecció. Dominar-la no és gens fàcil. Que li diguin als alumnes de veu de l’Institut del Teatre... Però no és impossible! Les millores són espectaculars. La causa? LLibres com aquest, amb el qual m’hi sento força identificada perquè situa al TaiChi com la millor fórmula per assolir una respiració correcta.
El llibre que fa res m’he acabat: Muchas vidas muchos maestros. Només en faré cinc cèntims. S’ha de llegir si se sent curiositat per altres filosofies de vida i si es dubta de la possible existència de la reencarnació. El llibre es basa en la transcripció de les regresions realitzades per un psiquiatra nord-americà sota la hipnosi que li fa a una pacient que pateix ansietat i pors incontrolades davant algunes situacions. Els coneixements que s’hi recullen poden ser molt valuosos per qui els vulgui aprofitar.
M’encanta veure la imatge d’aquesta torre d’esglèsia. Si pot ser en persona, molt millor. És "la fotografia" de Tordera. El poble on els meus pares van decidir establir-se després d’immigrar de les seves terres. El poble on vaig créixer i vaig conéixer la ràdio. El poble on creix la meva preciosa nebodeta i el poble on vaig enterrar el meu pare. És el lloc d’on s’hi va sentir la meva família. I el lloc que em fa sentir a casa.
La voz femenina tiene más calidad y más capacidad de transmisión de sonidos que la masculina, según concluyeron los y las expertas que asisten al Congreso Internacional de Ciencias Fonéticas, que se celebra en Barcelona y que reúne a más de mil especialistas de 51 países, informa la prensa local.
Las características de la voz de la mujer -que se enmascara menos con el ruido ambiental y que, por este motivo, es utilizada de forma mayoritaria en la telefonía, megafonía y en emisoras de radio- es el tema de algunas de las ponencias del congreso, según explicó María José Solé, vicepresidenta del encuentro.
Las mujeres usan unas frecuencias más altas que los hombres al hablar y esto hace que su voz se mezcle menos con los ruidos de fondo, pero ’’no se sabe muy bien cómo ocurre esto’’, añadió Solé.
Según la experta, no es ninguna casualidad que las voces que dan los mensajes en grandes espacios como centros comerciales, aeropuertos o estaciones, o en máquinas de tabaco, contestadores automáticos o expendedores de gasolina, sean siempre de mujer.
Publicat per Hoy Mujer
És clar, se m'oblidava un d'aquells accessoris mínims i fàcils de perdre: el Bluetooth (crec que ho he escrit bé). Una connexió mitjançant ones entre l'ordinador i el móbil... Descarrega de fotos, música... Impressionant! La tecnologia sorprén cada dia més! Em té ben frapada l'assumpte. Aviat s'inventarà la teletransportació de persones i movistar cobrarà per distàncies recorregudes... Temps al temps...
Els historiadors sempre han dit que la càmara Leika va marcar un abans i un després en el món de la fotografia. Cert. Reduia el seu pes i augmentava la portabilitat. I des llavors la tecnologia fotogràfica ha seguit evolucionant fins arribar a les estupendes càmeres digitals de les quals disposem avui en dia. Però la digitalització ens ha portat una nova sorpresa. La càmara integrada al móbil. Això sí que és una veritable revolució! El móbil sempre es porta a sobre! I això sí que facilitat que qualsevulla persona a qualsevol lloc pugui fer la fotografia del segle, bé, del mil·leni. Gràcies als inventors del móbil amb càmara! Operadors baixeu les tarifes!!
Viatjar amb en Jordi és sempre una meravella, però el viatge a Mallorca de fa un parell d’anys, va ser únic. Entenc els alemanys... Si teniu l’oportunitat d’anar a Mallorca a la primavera, gaudireu d’un espectacle de la natura. I si us podeu perdre per l’interior de la illa, millor que millor! Esmorçar al sud, dinar a l’est, berenar al nord, passejar per l’oest i tornar a sopar al sud és molt curiós. Amb una hora mitja recorres el diàmetre de l’illa. En cotxe, clar. Quins paisatges!
¡Gracias por motivar a mi creadora tío!
Para que aprendas a ver lo bonito de esta imagen...
Avui vull accentuar aquesta imatge pensant en tu Laura. Pocs companys de feina han estat tant humans com aquests que apareixen a aquesta fotografia. Curiosament, aquesta imatge ha estat presa fa cosa de tres anys amb una de les primeres cámares digitals que la història ens ha regalat. Encara en blanc i negre.
Et dedico el record d’aquells boletos i hores 14 guapa! Que per molts anys poguem gaudir-ne d’aquells i molts altres moments.
La forma enroscada era como el símbolo del Tai-chi y contenía el principio de lo blando venciendo a lo duro.
Quina meravella sentir que les teves sabates et portaran allà on tu decideixis anar.
Sóc una freqüent usuària de transport públic. De fet, sóc una gran defensora del transport públic. En els darrers dies estic assistint al perfeccionament de les tècniques que utilitzen algunes persones per demanar almoina al tren. Si abans es demanava perquè un es trobava en la misèria, dormint al carrer, etc. o es venien clinex o es cantava una cançó, no fa pas gaire (i de fet encara es fa) es repartien papers explicant el mateix. És a dir, una complicada situació familiar per entendrir el cor i aconseguir diners per unes finalitats que només coneixen aquests recaptadors de diners (no dubto de la necessitat de molts d’ells). En tot cas, ara l’estratègia va més enllà. I esgarrifa.
Es mostren llistes de signatures en favor d’una nena que viu a Yugoslavia, que té leucèmia i que només pot venir aquí per a què l’operin si es donen 2€, 3€, 10€ o els que vulguis. I això t’ho demana un suposat germà que no troba feina i que té més salut que jo i, per suposat, molta més cara. Després de recomanar-li que anés a una associació de càncer a demanar ajuda o que anés a serveis socials del poble on visquès, em va dir que no i va marxar. L’he vist dues vegades més al tren i porta una gorra de marca esportiva bàsicament cara. Això referma el que em va dir una senyora que també viatjava al mateix vagó: "Todo es mentira. Lo escuché el otro día en la radio".
Ah! Se m’oblidava que la darrera presa de pél van ser dos nens amb edat d’estar a l’escola a les 11.30h del matí. Demanaven diners també amb llistes de signatures per la creació de l’Associació Internacional de Sords Muds. Ells no parlaven clar. Representava que eren sords muds. Però la meva curiositat va anar més enllà i vaig estar fixant-me a quina estació baixarien. Masnou. Vaig somriure satisfeta després de no donar-los calers i veure com parlaven entre ells ja a l'andana.
És que les màfies o els caps d’aquestes persones que demanen no poden esmolar les eines per una altra cosa que no sigui enganyar per un fi inexistent? És immoral demanar pel cáncer, per la leucèmia... Tan de bo cap d'aquestes persones no hagi de conèixer cap malaltia que se li assembli. I tan de bo deixin de riure de la gent que actua de bona fe.